Einsatzkommando

Durant la Segona Guerra Mundial, els Einsatzkommandos de l'Alemanya Nazi foren un subgrup de cinc esquadrons de la mort mòbils Einsatzgruppen (terme usat pels historiadors de l'Holocaust) – de fins a 3.000 homes cadascun - habitualment formats per 500-1.000 funcionaris de les SS i la Gestapo, la missió dels quals era assassinar jueus, intel·lectuals polonesos gitanos, comunistes i col·laboradors de l'NKVD en els territoris capturats, sovint molt per darrere del front d'avanç alemany.^[1][2] Després de l'esclat de la guerra amb la Unió Soviètica, conegut com l'Operació Barbarroja, l'Exèrcit Roig es va començar a retirar tan ràpidament que els grans Einsatzgruppen van haver de ser dividits en dotzenes de comandos més petits (Einsatzkommandos), responsables de l'assassinat sistemàtic de jueus i, entre d'altres, presumptes partisans soviètics darrere les línies de la Wehrmacht. Diversos oficials d'Einsatzkommando foren jutjats i penjats en acabar la guerra.